Estornells nocturns

Divendres nit a la ciutat de Girona. Les deu del vespre. El centre bull d’activitat com si tot això de la Covid hagués estat un malson i ens haguéssim despertat de cop. Jovent cantant a cor què vols, les terrasses i els restaurants plens a vessar, converses animades, poques mascaretes i molta disbauxa. La nit ja fa mesos que ha deixat de ser aquell moment desèrtic i solitari en què s’havia convertit de manera inèdita pel toc de queda. Però la intenció de les autoritats de limitar l’activitat fins a certa hora no ha funcionat. Divendres n’era un exemple evident. A quarts d’una, quan les terrasses et feien fora diplomàticament portant-te un got de plàstic per posar-hi la beguda que tot just havies començat a xarrupar, van començar els moviments amunt i avall. Em feien pensar en aquells grups d’estornells que fan dibuixos plàstics al cel, que s’estiren i s’ajunten però sempre en grup, amb una disciplinada desorganització. Doncs talment això. Grups de nois i noies, amb gots de plàstic o bosses, on s’hi intuïa clarament les ampolles –i no d’aigua mineral, precisament–, van començar a traslladar-se de la zona de la plaça Independència i el seu entorn cap al parc de la Devesa. Tots tenien clar la propera parada. Fent-hi una passada en cotxe es podien comptar desenes i desenes de grups a la zona de la Copa i més enllà, on ja començava l’arbrada. I què ha de fer el jovent, si no? Què feien vostès quan tenien vint-i-pocs anys o fins i tot menys? Interactuar amb gent de la seva edat, experimentar, riure i divertir-se.

Ara que l’oci nocturn obrirà portes i que les limitacions horàries no seran tan taxatives, no es pensin que aquesta imatge variarà massa. Abans de la pandèmia, la tradició entre els joves era portar la beguda al cotxe i sortir de la discoteca per treure’s la set i, al cap d’una estona, tornar a entrar. O bé fer trobades prèvies per carregar piles i després anar al local en qüestió. O no anar-hi, directament. Perquè abans de la pandèmia ja se sentien expulsats d’un circuit nocturn excessivament car i, també en molts casos, elitista. Ara que s’havien vist abocats a un sistema alternatiu, forçat, sí, però, alhora, més barat i que els ha permès complir el mateix objectiu –interactuar, experimentar, riure i divertir-se–, veurem amb quin s’acaben quedant. Potser el fred de l’hivern decantarà la balança. O potser preferiran continuar fent vols en grup, tal com estornells.