Desafectats dels polítics, no de la política

La política cata­lana s'ha con­ver­tit, d'un temps ençà, en un abso­lut desori. Fa anys que tot­hom alerta sobre la crei­xent des­a­fecció de la ciu­ta­da­nia cap a la política. Mani­fes­ta­ci­ons com la del 10-J des­men­tei­xen aquesta des­a­fecció. La gent està pre­o­cu­pada i interes­sada, i molt, en el model de país que tenim. O més aviat en el que voldríem tenir. La des­a­fecció, que exis­teix, no és cap a la política, sinó cap als polítics. El comú dels cata­lans estem can­sats de la doble moral, de la des­ho­nes­te­dat, de les acti­tuds caci­quis­tes d'alguns polítics i de la inca­pa­ci­tat d'altres per ser els líders que neces­sita el país. I quan n'hi ha un que parla clar i sem­bla honest, i parlo ara del con­se­ller Cas­tells, és per dir que vol pas­sar a un segon terme i no tor­narà a figu­rar en les llis­tes. És trist i des­mo­ra­lit­zant que l'hones­te­dat hagi de que­dar mani­festa a través de la renúncia a exer­cir un lide­ratge públic i notori. Ell ha ver­ba­lit­zat el que molts cata­lans, soci­a­lis­tes o no, pen­sen: que el PSC està massa sub­ju­gat al PSOE. Que el par­tit del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat tin­gui dependències (elec­to­rals, par­ti­dis­tes, ideològiques... ser­vils) amb un par­tit de pri­o­ri­tats i essències espa­nyo­lis­tes és fatídic per a la nos­tra iden­ti­tat. El PSC ha per­dut una altra gran opor­tu­ni­tat de demos­trar que la seva pri­o­ri­tat és Cata­lu­nya. A nivell genèric, sem­bla que el cata­la­nisme s'hagi con­ver­tit en una qüestió de mèrits. Tots els polítics, siguin del color polític que siguin, mal­den per dei­xar clar que el seu cata­la­nisme és autèntic, ferm i inequívoc. Parau­les i poca cosa més. Cer­tes o fal­ses, amb parau­les no n'hi ha prou. Neces­si­tem fets, i clars. Només els interessa figu­rar, que se'ls vegi, que es noti que hi són. Volen ser vis­tos i foto­gra­fi­ats i s'han con­ver­tit en vene­dors, mals vene­dors, de si matei­xos. Pot­ser hau­rien de ser més hones­tos i obli­dar-se del màrque­ting de fireta que prac­ti­quen, defen­sar les seves idees, no només els seus interes­sos, i recor­dar que la seva feina no és esgar­ra­par vots sinó fer pro­gres­sar el país. Pot­ser serien ells, els polítics, que hau­rien de des­a­fec­tar-se una mica dels seus par­tits i egos. I pot­ser així, la gent recu­pe­ra­ria el que no hau­ria d'haver per­dut mai: la con­fiança en els seus diri­gents.