l'entrevista
“La llibertat és un procés lent però inexorable”
Advocat, jutge, president d'una federació esportiva, dirigent polític... Es poden fer tantes coses alhora i fer-les bé?
Jo crec que sí. Només és qüestió d'organitzar bé el teu temps i de tenir passió pel que fas. A més a més tinc una família, i també hi dedico temps!
Es pot estar en política i alhora presidir una federació esportiva?
No hi veig cap problema, si saps separar les coses. Jo tinc unes idees polítiques com els presidents de totes les federacions esportives, però la meva ideologia no és la de la Federació Catalana de Rugbi. Jo milito en política però la federació no s'ha adherit mai a cap manifest polític ni té cap activitat política. No es pot barrejar política i esport.
Vostè és coautor del projecte de Constitució de Catalunya de Reagrupament. És una eina propagandística?
No. És una declaració de principis, per anar més enllà dels límits de l'Estat, més enllà de les possibilitats minses que ens ofereix l'Estatut d'Autonomia. Reagrupament l'ha fet seu, i m'agradaria que d'altres partits també ho fessin.
Ara hi ha més independentistes que mai?
Probablement. El que passa és ara la gent se sent lliure per manifestar el seu independentisme sense complexos.
Per què creu que passa això?
Principalment, per la manifesta incapacitat d'Espanya per entendre Catalunya, després de dècades de pedagogia i d'intents de tot tipus de trobar un encaix més o menys digne. Ho hem intentat tot, i no n'ens hem sortit. D'altra banda, l'espoli continuat i sistemàtic del nostres recursos s'ha tornat quelcom insostenible en temps de crisi.
Tanmateix, aquest creixement del sobiranisme no sembla reflectir-se en les enquestes.
Les enquestes no sempre l'encerten. Ja veurem què passarà a l'hora de votar. De totes maneres, la llibertat i plena sobirania de Catalunya és un procés lent, però inexorable. No viurem cap revolució, sinó una lenta evolució. Potser no ho veurem reflectit ara, en aquestes eleccions, però hi veurem senyals inequívocs.
Aquest procés cap a la independència, també l'està vivint el rugbi català?
És un altre tema. La Federació Catalana de Rugbi va ser membre fundador de la FIRA, la federació internacional, el 1934, fins que el 1941 el franquisme va dissoldre-la. Fa uns anys, la Federació Catalana va iniciar accions legals per obtenir la restitució de la seva condició de membre de la FIRA, i el 10 de setembre la Cort de París dictarà sentència.
Sou optimistes?
Tenim tots els arguments a favor, perquè La Federació Catalana va deixar de pertànyer a la FIRA com a conseqüència de l'acció d'un règim il·legal. Tanmateix, sabem que el govern espanyol ha estat molt bel·ligerant per impedir aquest reconeixement. Fins i tot en cas de produir-se, esperem una reacció furibunda i una apel·lació immediata per part de les autoritats esportives espanyoles.
Té futur el rugbi català?
Sense dubtes. És un esport que transmet uns valors que no trobes en cap altre. A casa nostra, a pesar del monopoli del futbol, hi ha un futur molt clar que passa pel professionalisme, tal i com ha succeït arreu del món. Tenim un cas d'èxit del rugbi català a la Catalunya Nord. N'hem d'aprendre i seguir l'exemple.
