La corona

Seria interessant veure una versió espanyola de The Crown, incloent-hi el naixement de Joan Carles I a Itàlia i el seu creixement a Portugal; la mort accidental –a les seves mans– del seu germà Alfons; les seves lloances de Franco a finals dels 60; el seu gir constitucional el 1976; el seu paper ambigu en el cop d’estat del 1981; i sobretot els escàndols més recents: les caceres, les amants amagades, els milions de dòlars en forma de comissions de líders saudites (o de regals del sultà de Bahrain o del president del Kazakhstan), la fugida als Emirats i la revelació recent que ell sabia que l’estaven investigant quan va presentar la regularització fiscal; i el seu fill també hi hauria de fer un cameo, perquè si no en sabia res, de les fortunes reials acumulades, és un cap d’estat molt poc informat; i, si en sabia, deu ser un cap d’estat ben corrupte.

Sovint, aquí, s’ha comparat la corrupció dels Borbons amb la suposada honestedat i serietat dels Windsor. No em refereixo, és clar, al príncep Carles, amb la seva acceptació de donatius milionaris a canvi d’invitacions a festes reials i altres honors. Ni molt menys al príncep Andreu, citat ara per un jutjat nord-americà acusat d’haver assaltat una menor (tres cops). No, em refereixo a la reina Elisabet II, fins fa poc considerada una monarca impecable. Fa un mes, però, es va descobrir que havia utilitzat la seva influència per evitar que unes canonades especials que dotaran tot Escòcia d’un sistema de calefacció sostenible –i obligatori per a tothom– s’instal·lessin a les seves propietats (això, en plena crisi climàtica i sent ella la terratinent més gran del país). Ja veurem si això acaba sortint a The Crown… Pel que fa a una sèrie hipotètica dita La corona –sobre el Borbó emèrit i l’actual–, dubto que es faci. A menys que sigui rodada, anys a venir, en una Catalunya rematadament republicana.