Universitat sense barreres

Amin Bellaha, nascut al Marroc, viu des de petit a Vila-roja (Girona), un barri que defineix com “d’exclusió social”, està estudiant enginyeria informàtica a la UdG, treballa als matins i exerceix de voluntari en diferents entitats. El setembre de 2014 Isaac Padrós –grau en ciències polítiques– va tenir un accident de trànsit i ha après a generar noves oportunitats posant per damunt les capacitats que té i no les discapacitats adquirides. Daniel Larbi, fill de pares immigrants, fa la mateixa carrera que l’Isaac i es pregunta per què hi ha tan pocs negres a la Universitat. Amb síndrome d’Asperger, la Clàudia Colom està en plena tesi doctoral dins l’àmbit de les ciències humanes, el patrimoni i la cultura. Són alguns dels testimonis que dijous van aportar a l’acte d’inauguració oficial del sistema universitari català celebrat a la UdG una senzilla, clara i punyent reivindicació del dret de totes les persones a accedir a una educació de qualitat, inclusiva i sense barreres per raó d’origen, classe social, tradició cultural o qualsevol altra condició. Sobre el paper, en una societat democràtica, el dret és inqüestionable; a la pràctica, cal esmerçar-hi continus esforços per fer-lo efectiu, i en aquest sentit la UdG està fortament compromesa que cap alumne vegi frustrada la seva formació davant les més dures circumstàncies, com és el cas també de joves coaccionades a casar-se contra la seva voluntat, una realitat que l’associació Valentes i Acompanyades va fer visible durant l’acte. Diu Clàudia Colom: “Si un vol, té el suport adequat i s’hi esforça, pot!” Bon missatge, bona feina!