De visita ‘Rere els murs’

La meva afició a la novel·la històrica m’ha fet optar aquest estiu per relle­gir Rere els murs, de Núria Espo­nellà, pre­mi­ada amb el Nèstor Luján l’any 2009. Durant un llarg viatge i amb el lli­bre a la maleta, m’he pogut retro­bar amb la comu­ni­tat de bene­dic­tins durant la segona mei­tat del segle XII. A milers de quilòmetres de Girona he refle­xi­o­nat sobre el gran patri­moni i riquesa del nos­tre ter­ri­tori i he sen­tit l’impuls de tor­nar a Sant Pere. Una visita al mones­tir, un dels con­junts monu­men­tals més interes­sants del món medi­e­val, impres­si­ona per la seva solem­ni­tat i la gran càrrega històrica que hi ha als seus pas­sa­dis­sos.

“Fus­ti­gat per la tra­mun­tana, el mones­tir de Sant Pere de Rodes s’alça impo­nent sobre els penya-segats del cap de Creus”, es des­taca a la novel·la. La mateixa alçada, el mateix impacte i la mateixa tra­mun­tana es poden reviure actu­al­ment en aques­tes visi­tes, molt reco­ma­na­bles per apro­fun­dir en la història més pro­pera i conèixer els detalls del pas­sat per enten­dre millor el pre­sent. Com­tes i ves­com­tes enfron­tats per llui­tes de poder, temps difícils i interes­sos diver­gents (bata­lles que ens poden fer reviure certs moments actu­als, amb llui­tes polítiques que cos­ten d’enten­dre). Sant Pere de Rodes, tes­ti­moni dels visi­tants que es mera­ve­llen de la seva riquesa monu­men­tal i de la seva història, també per­met gau­dir d’una de les millors vis­tes del cap de Creus i dels pai­sat­ges impac­tants que l’envol­ten. Pas­sar unes hores dins aquesta joia del romànic català al cor de la Costa Brava és una bona opció de des­con­nexió, d’apre­nen­tatge, de rela­xació i de des­co­berta. Aquest setem­bre s’han fet visi­tes guia­des els caps de set­mana i a par­tir d’ara hi ha l’opció de con­trac­tar-les per grups. El dia 9 d’octu­bre n’hi ha una de pro­gra­mada en llen­guatge de sig­nes, oberta a tot­hom.

Al mones­tir, els guies ens expli­quen detalls d’èpoques que han dei­xat marca. En les excel·lents visi­tes guia­des, en una de les quals he par­ti­ci­pat, s’explica, entre mol­tes altres coses, què va supo­sar per al mones­tir ser una sucur­sal del Vaticà; el gran pes que ha tin­gut en l’Església i en la soci­e­tat; i es fa un resum del que se sap amb cer­tesa i del que no. Els guies saben enco­ma­nar la fas­ci­nació pel pas­sat. En l’aire que­den algu­nes pre­gun­tes, però només si els murs par­les­sin se’n podrien saber les res­pos­tes.