A Llarena no li cal ajuda

La detenció de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Sardenya, tot i que breu, certifica que l’Estat espanyol continua instal·lat en l’esquema repressiu i l’ànim de revenja a l’hora d’afrontar el conflicte polític. Especialment pel que fa a determinats sectors de l’Estat liderats per la dreta extrema del PP i l’extrema dreta de Vox en les seves diverses versions política, judicial, policial o mediàtica. Totes elles formen una mateixa expressió d’ultranacionalisme espanyol i estan plenament coordinades. Darrere les seves actuacions s’albira clarament un altre objectiu que no és altre que la desestabilització política, el desgast de l’actual govern espanyol format pel PSOE i UP i la ruptura de l’incipient procés de negociació per resoldre el conflicte amb la taula de diàleg. Tinc pocs dubtes que les euroordres del jutge Pablo Llarena s’emmarquen en aquesta línia. Però el que provoca perplexitat és que el PSOE i el govern espanyol en facin seguidisme per falta de valentia política de denunciar-ho i prendre les decisions pertinents per posar fre a conductes tan antidemocràtiques que tenen com un dels objectius destruir el mateix govern de Pedro Sánchez. Com també costa d’entendre que la principal escomesa d’una part de l’independentisme, Junts o la CUP, sigui contra la taula de diàleg, quan aquest és l’altre objectiu en el punt de mira dels canons judicials, polítics i mediàtics de l’ultranacionalisme espanyol. Probablement per l’interès de desgastar el principal partit independentista, que ara és ERC. Llarena i la resta de la conxorxa del Suprem no necessiten ajuda per destruir la taula de diàleg, que ja tenen prou artilleria. En un conflicte polític tan cru com el que patim s’ha d’anar amb compte amb les tàctiques partidistes de curta mirada. Perquè es pot acabar reforçant els mateixos enemics, els contraris a resoldre el conflicte, i les seves terminals polítiques.