La rectoria de Penedes

Per Lla­gos­tera va cir­cu­lar el rumor que el Bis­bat s’havia venut l’ermita i la rec­to­ria de Sant Ampeli de Pene­des. L’ope­ració també inclou­ria la venda del mas Tor­res (d’una altra pro­pi­e­tat), just al cos­tat de la cape­lla. Després d’unes quan­tes con­sul­tes, vaig acla­rir que una empresa de Cassà havia com­prat can Tor­res i el seu pro­pi­e­tari, a títol per­so­nal, la rec­to­ria. I el Bis­bat li ha fet una cessió d’ús de l’ermita que podrà con­ti­nuar aco­llint actes reli­gi­o­sos, és a dir, mis­ses, casa­ments, bate­jos... Ja fa un temps, el Bis­bat va segre­gar els espais de culte dels habi­tat­ges dels cape­llans per poder ven­dre-ho per sepa­rat i fa anys que va com­pen­sant l’eco­no­mia i els pres­su­pos­tos dio­ce­sans amb la venda de pro­pi­e­tats com aquesta rec­to­ria. El patri­moni immo­bi­li­ari de l’Església és immens i el van posant al mer­cat per anar fent qua­drar els comp­tes, en vista de la dava­llada de fidels i, per tant, d’ingres­sos. Però en casos com aquest sorprèn des­a­gra­da­ble­ment la faci­li­tat amb què han venut a un par­ti­cu­lar una finca que al llarg dels segles s’ha des­ti­nat a fins soci­als, reli­gi­o­sos, edu­ca­tius i, sobre­tot, a donar cohesió al veïnat. A més, hi ha un fet que hau­ria de fer replan­te­jar aquesta venda. El ter­reny per cons­truir la rec­to­ria el va donar la família de can Llambí (l’any 1864) i aquest lli­natge, que porta segles arre­lat al veïnat de Pene­des, també hau­ria pagat el mate­rial (con­ser­ven les fac­tu­res) i els veïns hau­rien posat la mà d’obra per cons­truir la rec­to­ria. Per tant, és un bé de la comu­ni­tat. Al seu temps l’ermita també la van aixe­car els veïns de Pene­des. Des­co­nec si el Bis­bat havia imma­tri­cu­lat la finca aquests dar­rers anys, però en qual­se­vol cir­cumstància, abans de ven­dre-ho a un par­ti­cu­lar, per què no es va ofe­rir pri­mer al muni­cipi? No hi ha opció al dret de temp­teig?

La política del Bis­bat amb el patri­moni de l’Església és des­con­cer­tant. De la parròquia de Lla­gos­tera depèn Santa Seclina, que per­tany al terme muni­ci­pal de Cal­des de Mala­ve­lla. Durant anys i fins el 2005, la rec­to­ria, ampli­ada, va ser una casa de colònies que depe­nia de les tres parròquies de Bla­nes. Quan aques­tes ho van dei­xar es va ini­ciar una degra­dació de l’edi­fici i de l’entorn que ha estat impa­ra­ble, mal­grat els esforços ini­ci­als del rec­tor de Lla­gos­tera per blin­dar l’accés. Avui, l’antiga rec­to­ria i l’església d’aquesta històrica parròquia són, tot ple­gat, una gran ruïna i una ver­go­nya.