Prou de cinisme i oracions

Què pensarien si a les portes de l’hospital els intentessin ruixar amb aigua beneïda i els amenacessin amb problemes de parella i amb desenvolupar un càncer? Potser que se’ls ha empassat el túnel del temps del nacionalcatolicisme més rònec? No s’equivocarien, tot i que l’escena és d’una actualitat flagrant i la pateixen moltes dones que decideixen interrompre l’embaràs i són fustigades pel lobby d’una carcunda molt poderosa –qui la finança?– i entusiasta de macabres performances a peu de carrer o de clínica. El dret a l’avortament està reconegut per llei però no garantit, almenys no en les condicions que la mateixa llei requereix: gratuït, íntim i sense entrebancs. És hora de posar fi a la persistent persecució ideològica que afecta el 80% de les usuàries d’aquest servei. (El Congrés està tramitant una proposició d’ampli consens –en contra, PP i Vox– per reformar el Codi Penal i evitar la impunitat dels assetjadors.) I és hora també que es creï el registre del personal sanitari objector, de manera que no es produeixi la perversitat que en un hospital com el San Carlos de Madrid tots els metges apel·lin col·lectivament a la seva consciència per negar-se a interrompre un embaràs –en aquest cas, a més, de risc per a la gestant–. I no és cap excepció, perquè en realitat tan sols el 14% de les intervencions es realitzen en centres públics. L’objecció –respectable també– és una decisió individual que s’hauria d’argumentar prèviament i per escrit, no es pot convertir en un pretext per negar un dret i provocar patiments. Prou d’oracions, encanteris i cinisme.