Equitat menstrual

El president de la Generalitat va anunciar dimarts que es repartiran copes menstruals, de forma gratuïta, als instituts i a dones en situació de vulnerabilitat. Bé. Està molt bé promocionar un producte més sostenible i barat que les compreses i els tampons, que a penes genera residus i que, en la majoria de casos, acaba sent més pràctic. La copa té més capacitat que una compresa o un tampó, pel que hauria de suportar una jornada d’institut sense haver-la de rentar. Una qüestió que no és menor als lavabos dels instituts, que acostumen a tenir una filera de piques separades dels inodors i, com poden imaginar, pot fer una mica incòmode el procés de rentar la copa. Pel que fa a les dones en situació de vulnerabilitat, la gran majoria són mares, soles en molts casos. I a les mares els passa de vegades que tenen problemes amb el sòl pelvià després d’haver parit, i no sempre resulta còmode l’ús de la copa. Tot i les petites dificultats logístiques i fisiològiques, segueixo pensant que la copa menstrual és la millor alternativa a compreses i tampons, i s’ha d’apostar fermament per ella. Ara bé, això de repartir-la a col·lectius més vulnerables mentre es manté un IVA reduït i no pas superreduït per als productes d’higiene menstrual, com si no fossin de primera necessitat –també passa amb els bolquers– em fa pensar en l’etern dilema entre la caritat i l’equitat. No seria més just, una vegada per totes, assumir que els productes d’higiene menstrual són de primera necessitat per a la meitat de la població i aconseguir que es rebaixi l’IVA actual, que encara és del 10%?