Sota el volcà

L’endemà que comencés l’erupció del volcà de La Palma, ara fa tres setmanes, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va rebre una allau de crítiques per haver proposat convertir l’“espectacle meravellós” de l’explosió de la lava en “un reclam” per atraure visitants a l’illa. Les paraules de la ministra no podien ser més desafortunades, en un moment de por i de màxima incertesa per als habitants de la isla bonita que anaven perdent cases i conreus sota l’avenç imparable del riu de magma. Amb tot, els fets li han donat la raó i l’ocupació hotelera a l’illa ha arribat al màxim empesa pel volcà. Hi ha de tot, científics, periodistes o simples curiosos. I és que les imatges que ens arriben són fascinants; magnètiques, diria. Com les de la col·lisió de la llengua de foc amb les aigües de l’oceà, formant unes espesses columnes de fum i un delta de diverses hectàrees. Per això, perquè costa resistir-se a admirar manifestacions de la naturalesa com aquesta, el cap dels geòlegs que vigilen sobre el terreny el volcà, Stavros Meletlidis, ha recordat als que s’acosten a l’illa que aquest espectacle “destrossa vides humanes”, en al·lusió als que hi perden la casa o la feina. “Respecte”, va exigir, per a la població local. I aquesta és, crec, la paraula clau que val per a tota forma de turisme.