No sé qui són els “disminuïts”

Tema: els drets de les persones amb discapacitat. Uns creuen que no passa res perquè se’ls continuï qualificant de disminuïts, que el nom no fa la cosa, que com a disminuïts poden ser perfectament protegits per l’Estat, que qualsevol modificació comportaria un risc immesurable atesa la dependència que pateix La Moncloa dels grups independentistes. Altres parlen d’odi, treuen a passejar els fantasmes de la col·lectivització i aprofiten per barrejar-hi l’avortament. Què deuen tenir al magí el PP i Vox? No cal que contestin. Ara no accepten –o això proclamen– el projecte de reforma de l’article 49 de la Constitució aprovat pel Consell de Ministres el maig passat i que va molt més enllà d’un canvi de terminologia: la substitució de disminuïts per persones amb discapacitat. Ja en coneixen els arguments en contra, expliquem què pretén el govern: 1) garantir els drets i deures del col·lectiu en condicions de llibertat real i efectiva i sense discriminacions; 2) l’obligatorietat dels poders públics a prendre les mesures necessàries per a l’autonomia personal i inclusió social respectant la llibertat d’elecció; 3) l’atenció específica de les necessitats de les nenes i dones en situació de més vulnerabilitat. Algú pot dir què hi ha de dolent? Les organitzacions del sector hi estan d’acord, són les que han impulsat la reforma. Llavors, què hem de pensar? Que hi ha parlamentaris incapaços de comprendre i empatitzar amb els principis més elementals? Que els agrada provocar mal a consciència? Que ens volen disminuïts/es com a societat democràtica? Fa feredat!