Entendre què senten els joves

Va pas­sar a Gràcia i a Sants, i s’ha repe­tit amb escreix en les fes­tes de la Mercè. Per molts agents que es posin no hi ha manera de con­tro­lar les piles i piles de joves que sur­ten a diver­tir-se. La pandèmia ens ha trans­for­mat a tots. I els joves, molts cops, s’han sen­tit obli­dats, igno­rats, sols. Alguns d’ells començaven a sor­tir quan va arri­bar la Covid-19, i en conec més d’un que ha hagut de medi­car-se per superar l’ansi­e­tat. Excepte casos pun­tu­als, no bus­quen brega ni fer mal. Només rela­ci­o­nar-se entre ells. Neces­si­ten espais de soci­a­lit­zació i pot­ser no en tin­dran prou amb la reo­ber­tura de l’oci noc­turn. Si volem pen­sar alter­na­ti­ves, hauríem de mirar d’enten­dre què sen­ten els joves, d’on ve la seva frus­tració, que pot­ser també és la nos­tra.