Terrors que no terroritzen

El terror no terroritza a tothom igual, més ben dit, la indignació i l’alarma davant la violència acostumen a ser molt selectives. S’han fixat que, encara sagnant la ferida del domini talibà de l’Afganistan, comença a esvanir-se mediàticament el rostre de tantes dones en perill per haver militat públicament pels drets de totes? No voldria creure que és qüestió de temps que la indolència i l’oblit les remati. Busquem a l’hemeroteca i constatem l’exhaustiva, detallada i reincident informació sobre episodis tan luctuosos com l’atemptat a les Torres Bessones, al metro de Madrid, a la revista Charlie Hebdo, a la sala Bataclan o a la Rambla de Barcelona –i sobre les commemoracions dels respectius aniversaris–. No neguem la importància d’aquestes notícies ni l’espant físic i simbòlic que comporten, però passa que, acudint també a l’hemeroteca, comprovem que més del 80% dels atacs terroristes no castiguen el món occidental, que hi ha desenes, centenars i milers de persones assassinades pràcticament en l’anonimat a l’Índia, el Pakistan, Mali, Burkina Faso, Indonèsia, Turquia, Somàlia, el Iemen, Nigèria, Egipte, Síria, el Líban... El 12 de novembre de 2015, un dia abans de la massacre de París, dos gihadistes fan explotar els seus cinturons en un barri de Beirut i uns altres tirotegen els assistents a un funeral a Bagdad. Ressò als mitjans? Escàs, escarit, de pur tràmit. Semblaria que la humanitat, depenent del seu origen, no té la mateixa vàlua, que hi ha terrors que no terroritzen, i això encara terroritza més. A nosaltres i a les dones de l’Afganistan.