Un símptoma britànic a casa nostra

Un cop ha afluixat la incidència de la pandèmia i l’economia ha recuperat l’activitat considerada normal, han aflorat al Regne Unit importants mancances de treballadors en algunes activitats. En citaré dos casos. El primer és el del sector de l’hoteleria (cafès, bars, restaurants, hotels, etc.). La dificultat de trobar personal es va posar de manifest així que es van relaxar les mesures anti-Covid i encara duren ara. Segons UK Hospitality, s’han perdut 660.000 llocs de treball i actualment hi ha 188.000 llocs vacants sense cobrir. Moltes empreses han retallat la seva oferta perquè no poden atendre la demanda, per exemple limitant les habitacions (perquè no tenen prou personal de servei, de bugaderia, etc.), o per exemple obrint el restaurant només a l’hora de dinar o a l’hora de sopar. La segona activitat, de rabiosa actualitat, és la del dèficit de camioners per al transport de gran tonatge. La situació, que ha portat a haver de tancar gasolineres (i no pas per falta de gasolina!), no és nova, els supermercats fa mesos que ho pateixen. Està en joc la logística sencera del país, des del sistema productiu fins al sistema de consum, amb el Nadal en l’horitzó.

Dues raons principals sembla que expliquen els dèficits de personal indicats: la pandèmia (que en el cas de l’hoteleria ha provocat fugides, arran del llarg temps d’inactivitat) i les restriccions imposades a la immigració a remolc del Brexit; tot plegat en un país en què la taxa d’atur és una de les més baixes d’Europa (4,6%). A Catalunya, amb un nivell d’atur de prop de tres vegades el britànic, no hi ha dèficits tan substancials de personal en els dos mateixos sectors, gràcies a la immigració.

El que sí que compartim amb el Regne Unit és que aquests tipus de feines (i moltes d’altres) no atrauen els nacionals (pel nivell d’esforç, pels salaris, pels horaris, etc.). Tots plegats ens ho hauríem de fer mirar.