És per a uns amics

L’exconsellera Dolors Bassa va dir divendres en una entrevista a TV3 una frase que vaig trobar molt reveladora: “No sé si uns hem tocat de peus a terra abans que altres.” Es referia, és clar, a l’aposta d’ERC de renunciar a la unilateralitat i la desobediència i obrir l’actual etapa de col·laboració i diàleg amb l’esquerra espanyola, en contraposició a la d’uns altres que encara estarien instal·lats, almenys de paraula, en els núvols de la confrontació de la tardor del 2017. El concepte tocar de peus a terra no és gaire engrescador, però en el cas dels humans és la forma més natural i saludable d’anar pel món. I tot i no engrescar, els que creuen de veritat que toquen de peus a terra ho solen veure com una cosa positiva: abans era un somiatruites, però ara soc realista i estic en disposició d’assolir avenços concrets i tangibles.

Ja que és viscut com una cosa positiva, seria generós que ajudessin els altres a veure també les coses així. Hi ajudaria molt que expliquessin, per exemple, quan van fer aquest canvi, i per què. No dir-ho és continuar amb la mania de donar-ho tot per suposat, continuar fent créixer suposades jugades mestres (ara ho és la taula de diàleg, la gran i única jugada mestra possible), jugar a bons i dolents, i no explicar mai res d’important a la gent. Quan van tocar de peus a terra? Va ser quan es van adonar que la mobilització ciutadana era molt més gran i potent de l’esperat? Va ser amb les porres impotents de l’1-O, o quan el 3 d’octubre s’ocupaven estacions i autopistes i res no podia fer-hi l’Estat? En quin moment van decidir abaixar els braços i tocar de peus a terra? Quan van descobrir que el govern del PP no negociaria res, ni que ho demanés el tal Task? Que tot seria violència? Quina? Quanta? O quan el senyor Rufián va olorar la traïció de les 155 monedes de plata? O quan el 21-D els de Junts van tornar a passar a davant? O potser el PSOE es va avenir a negociar una investidura amb ells? Quan i per què van decidir tocar de peus a terra? És per a uns amics.