A la tres
El retorn
“Alguna cosa deu haver canviat en l’imaginari que dilluns les preguntes a Puigdemont fossin sobre si tornarà
Com que ahir era a l’Alguer i el meu vol no sortia fins a primera hora de la tarda, vaig tenir temps de repassar la premsa de l’illa –i la italiana en general– per veure què deien del cas Puigdemont. La plantofada a la justícia espanyola en general –però a Llarena en particular– no els passava pas desapercebuda. “Puigdemont libero e acclamato ad Alghero”, deia el Corriere della Sera. “La lluita per la llibertat continua”, posaven en boca de Puigdemont a Il Fatto Quotidiano. A La Nuova l’entrevistaven. “Visc en una situació surrealista. Soc un home lliure a Europa però no puc tornar al meu país”, hi deia Puigdemont. Ho va dir també en forma de pregunta retòrica a la roda de premsa de dilluns.“És que Espanya ja no forma part de la UE?”, va ironitzar en referir-se al seu possible retorn quan una periodista li va preguntar si se’l plantejaria en cas que finalment tingui immunitat. A Gonzalo Boye una altra periodista li ho va preguntar directament. “Si el TJUE donés la immunitat a Puigdemont, ell hauria de poder tornar”, va respondre l’advocat. Quan seria, això?, li van insistir. “Molt abans del que tothom es pensa”, va deixar anar. Més que sobre la decisió del jutge sard, i de la seva llibertat sense condicions, em vaig fixar que dilluns pràcticament totes les preguntes dels periodistes a Puigdemont –diria que totes– l’interrogaven sobre un possible retorn a Catalunya si la justícia europea li dona la raó. No em va semblar tampoc cap casualitat que la ministra de Justícia espanyola, Pilar Llop, digués ahir el que va dir: “La situació de Puigdemont depèn de la justícia europea.” Ho acataran? Ves que no sigui això, senyors del Suprem, i que a Europa no s’estiguin fent un tip de riure, amb això que a Espanya el poder judicial es lamenti contínuament que el polític –ara– no l’ajudi. Potser el que no era normal era anar de la maneta, no? Itàlia s’ha sumat a la llista de països que han donat la raó als exiliats –als tribunals o no volent aplicar les euroordres– i la plantofada que plana en l’ambient sembla ara directament proporcional a l’augment del nombre de preguntes que fan a Puigdemont sobre un seu possible retorn. O això em va semblar a mi, vaja.