Retallada de sou ‘xula’

L’aprovació, dijous, per part dels treballadors, de la proposta de l’empresa Desigual per establir la jornada laboral de quatre dies setmanals (i no cinc, com els habituals) podria semblar un triomf si no fos que hi plana l’ombra de l’obligatorietat. Ho ha denunciat un diari que ha tingut accés al document intern que l’empresa va fer arribar als treballadors, perquè la plantilla no està sindicada en l’àmbit d’oficines, malgrat que sí que hi ha representació sindical entre el personal de botigues. Al document publicat per El País, la companyia que diu que “la vida és xula” informava que si la plantilla aprovava reduir-se la jornada i un treballador no ho acceptava podia rescindir el seu contracte i rebria la indemnització marcada per llei de 20 dies per any treballat. Quan a un treballador se l’obliga a treballar menys i a cobrar menys sense que hi hagi cap altra alternativa, no estem parlant de conciliació laboral sinó d’un expedient de regulació de jornada no triat ni negociat. Per molts colors i floritures que hi plantin els de Desigual, conciliar no és obligar un treballador a cobrar menys, això és un ERTO, i hi ha d’haver unes causes econòmiques justificades darrere. També s’ha de fer mentre durin aquestes causes i no pas cronificar-lo i aprofitar-se per penjar-se l’etiqueta d’empresa pionera i conciliadora.