Pares revisant exàmens

Sé d’unes quantes mares (m’agradaria dir també pares, però mentiria) que quan la canalla o els fills preadolescents s’han de preparar per a un examen parlen en primera persona del plural: “Avui hem d’estudiar l’edat mitjana.” Fa temps que em vaig descomptar de la quantitat de mares (sí, gairebé sempre són dones) que s’asseuen colze contra colze amb els fills petits per custodiar-los mentre resolen els pocs deures que els encarrega l’escola. Sempre m’he preguntat en quin moment deixaran que els seus fills s’espavilin sols. Als setze anys? Als divuit? Als vint-i-tres? A la universitat cada cop hi ha més alumnes que apareixen acompanyats dels pares el dia de la matrícula. No puc evitar imaginar-me’ls anant agafats de la mà de la mare el dia que vagin a la primera entrevista de feina. La sobreprotecció dels fills és un comportament social que abunda –les mestres ja detecten un preocupant retrocés en els inicis de l’escolarització– i que ens condueix cap a una societat més immadura. Ara hem sabut, segons avançava La Vanguardia, que el govern espanyol valora la possibilitat que els pares tinguin dret a revisar els exàmens de secundària dels seus fills –exàmens que molts podrien fer atès que prèviament n’han estudiat els continguts–. Més enllà que una vegada més juguem amb foc i situem en la corda fluixa l’autoritat dels mestres, el més sorprenent és que no s’aposti per fomentar entre el jovent la capacitat de discutir, defensar, pensar i negociar si considera que la nota no li fa justícia. Per què fer que s’esforci, si en el seu lloc ho pot fer el papa o la mama!