Un nou curs escolar
Ha començat l’escola i ja tenim molts grups confinats, contràriament al que passa a la cultura, l’esport, l’oci i els restaurants. Això és un exemple del que ens trobarem al llarg del curs. Per uns dies, l’obertura de l’oci nocturn i les botellades han centrat l’atenció mediàtica. Estem encara en pandèmia, retornant a una nova normalitat, perillosament, i la virtualitat ha hibridat amb maneres de fer tradicionals pre Covid. Veiem, amb l’obertura de l’oci nocturn, la nombrosa presència de joves i adolescents, sense cap control ni mesura, justificant un temps perdut, convertint aquest fenomen en el símbol d’una generació ben acostumada i amb baixa tolerància a la frustració. Els efectes de la pandèmia els ha patit tota la societat, cada col·lectiu a la seva manera, algun amb efectes mortals.
L’escola reviu la preocupació pels programes com si això fos el més important. I no ho és. Els confinaments i els períodes de vacances provoquen que la bretxa de la desigualtat s’incrementi. Als pocs hàbits de treball s’hi afegeix el baix acompanyament que tenen determinats sectors de la població. Són molts els docents que consideren que l’alumnat ha perdut nivell, és a dir aprenentatge. És cert que, quan la interacció s’afebleix, trontollen els pilars bàsics del coneixement. El professorat ho sap i a ells els hem d’agrair que tot funcioni, malgrat tot. Però reconeixent l’aïllament patit, les dificultats per treballar en equip, les reunions i les trobades informals, ara cal fer el pas endavant. El curs ha començat amb ràtios elevades i amb els recursos habituals. La diversitat segueix essent la principal preocupació i la manca de formació permanent és clamorosa. Estem en un moment apropiat per repensar el treball personalitzat i per incorporar les innovacions en el camp del coneixement digital en coherència amb el context social, en definitiva, innovar. El sistema educatiu ha de suportar els costos que impliquen les millores educatives, esperant que no siguin només els docents els únics responsables de la qualitat, sinó que també és l’administració política la que ha de tenir clar que una oportunitat com aquesta no es tornarà a presentar en molts anys. La innovació educativa ha de venir de la base, però necessita polítics compromesos per entendre que educar és feina de llarg recorregut.
