El socialisme que cus i tapa forats

Molta feina a reco­sir cos­tu­res velles. Molts de flai­xos, pae­lla i abraçades que dis­si­mu­lin els forats per on entra el fred de la falta de pro­pos­tes estratègiques per a la crisi de preus, la migratòria, el con­flicte amb Cata­lu­nya, la presa dels car­rers i els escons per l’extrema dreta... A la manera més d’un congrés soviètic o xinès que d’un par­tit de cen­tre­es­querra, l’única política resul­tant és la con­so­li­dació d’un líder. Al PSOE urgia el tan­ca­ment de files, l’apa­rell grei­xat, que venen elec­ci­ons i l’eco de l’escla­fada a Madrid encara res­sona. Les enques­tes comen­cen a fer pujada, també a Anda­lu­sia. La inter­na­ci­o­nal com a rutina, però ben afer­rats a la soci­al­de­mocràcia i l’eco­lo­gisme, que des d’Ale­ma­nya lide­ra­ran la UE. Sánchez tot ho pot.