Protagonistes incòmodes

Quan veiem dones i infants en tendes precàries darrere de camps filats es genera a l’instant un sentiment d’empatia cega. Ho explica la directora Alba Sotorra Clua, autora d’ El retorn, la vida després de l’ISIS , el documental del mes d’octubre. Conscient del que no volia projectar, va filmar durant dos anys l’interior del reixat d’Al Roj perquè les anomenades “núvies d’ISIS” expliquessin els seus motius. La cineasta catalana els dona veu però no oblida el que cal recordar: el món al qual van decidir pertànyer. Perquè ens en vam desentendre tan bon punt van enlairar-se des d’Occident per afegir-se al califat. Com també abandonem les afganeses valentes que protesten pels carrers de Kabul. Però les “núvies d’ISIS” es van fer més mediàtiques: Shamima Begum va marxar de Londres amb dues amigues de l’institut, ja mortes igual que els seus tres fills. La canadenca Kimberly Polman, “sola” i “amb el niu buit”, va conèixer per Twitter “un home de personalitat vibrant, no el perfil d’un terrorista”, diu en el documental, que incomoda perquè les protagonistes, el que van fer o el que no van fer, ho són. L’activista feminista kurda Sevinaz Evdik els fa tallers terapèutics i pregunta al pare per què ajuda qui potser va matar el seu germà, el seu cosí, el seu estimat. Deure moral? Ètica? Per humanitat, la que Occident ha oblidat.