Bany de bosc

En la mesura que les restriccions per la pandèmia s’han anat relaxant la necessitat de contacte amb la natura, amb un mateix i amb els altres, ha provocat que als caps de setmana hi hagi una explosió d’activitats de tot tipus, organitzades o espontànies, a l’entorn natural. Anar al bosc en cap de setmana implica trobar-se una processó de caminadors, corredors, ciclistes, motoristes, boletaires, caçadors, i altres espècimens hominoides de totes condicions i edats que sols, en grup o en família fan usos molt diversos dels espais naturals. A priori no hi ha cap problema ja que sembla clar que la connexió amb la natura ens aporta un sensació de benestar físic i psíquic que és bo que puguem gaudir, i que ben segur ens pot ajudar a superar l’estrès post-pandèmic, individual i col·lectiu. La qüestió és quina aproximació fem a la natura, i amb quina petjada ecològica. Si ens endinsem a la natura des de la pulsió consumista, o des de l’exigència extractiva del qui tot ho vol i a tot té dret, la relació que hi establirem no serà immersiva sinó invasiva, amb efectes nocius per ambdues parts.

La natura té els seus ritmes i els seus tempos, els seus cicles i la seva cadència. La natura no té pressa perquè juga a favor seu amb una escala temporal llarga i calmosa que, en relació a la nostra més curta i apressada, sempre acaba guanyant. Aquest decalatge estructural ens posa pressió i el nostre tràfec nerviós, enganxats com estem a la immediatesa, ens fa veure a la natura com un bé de consum més que podem instrumentalitzar al nostre servei, com qualsevol altre, i que ens ha de rendir a efectes de satisfacció de les nostres necessitats a curt termini. Una relació bàsicament instrumental.

L’encaix no és fàcil. En la tradició japonesa hi ha un antic costum anomenat “shinrin-yoku” o bany de bosc que consisteix en fer passejades pausades pel bosc, de forma relaxada i conscient, que permeten re-connectar-se i re-activar els sentits gràcies a substàncies químiques que emeten certes plantes i alguns derivats dels arbres, amb efectes neuropsicològics calmants sobre el sistema nerviós. Si som capaços d’anar a la natura amb aquest esperit i no com un allau de desesperats potser podrem evitar que aquest “bany” es converteixi en una estampida que provoqui un tsunami que ens acabi engolint a tots. Som essencialment natura i abusar-ne és autodestructiu. Estimar-la, respectar-la i tenir-ne cura és estimar-nos, respectar-nos i cuidar-nos.