A la tres
Llengua i república
“Hi ha un grup de població conscient de la necessitat de plantar cara a la situació lingüística i batallar perquè el català recuperi, de moment al Principat de Catalunya, l’ús normal.”
“Si la llengua castellana és dominant és en bona mesura perquè els seus parlants no canvien de llengua.”
“És per la llengua, i només per la llengua, que el president Puigdemont pot dir a l’Alguer que és a casa seva.”
“Ens va resultar preocupant sentir en les eleccions al Parlament del 2012 alguns polítics que donaven per fet que una hipotètica república catalana tindria dues llengües oficials, sense cap discussió prèvia del que implicava.”
“El que defensa el Grup Koiné és molt clar: rebutgem el bilingüisme social i la defensa de l’statu quo de la cooficialitat, que dona preeminència de facto al castellà.”
“Afirmem que tota llengua està lligada a un territori, i cada territori té una llengua, però dues llengües no poden viure per definició en peu d’igualtat en un mateix territori.”
“La república no salvarà el català; el salvarem si aconseguim que sigui necessari i que les segones i terceres generacions de nouvinguts se’l facin seu. Amb un Estat només no n’hi ha prou.”
“A banda de declaracions que expressen preocupació, esperem dels polítics actuacions a favor de la llengua. Cal que no només facin lleis, sinó també que les facin complir.”
“La Generalitat té competències, dins del marc autonòmic actual, per fer coses que es podrien fer i no es fan.”
“La llengua és el pal de paller de la nació catalana, i això cal tenir-ho molt clar.”
Aquestes i algunes altres més són afirmacions molt assenyades –les subscric fil per randa– que es van poder sentir aquest dimarts en la presentació del llibre Llengua i república (Nexus), que acaba de publicar el Grup Koiné i on s’argumenta, de manera àmplia, el manifest publicat el 2016. I, naturalment, s’hi rebaten mentides i calúmnies.
Compreu-lo, llegiu-lo i difoneu-lo. Ens hi juguem el futur del país i de la nostra llengua i cultura.
