Resar, i alguna cosa més

Fa setmanes que les previsions meteorològiques de pluja no es compleixen i que l’aigua anunciada passa de llarg, si més no de forma abundosa, de bona part del territori. A primers d’octubre, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va declarar l’alerta per sequera a catorze municipis de l’Anoia i un de l’Alt Penedès que s’abasteixen de l’aqüífer de Carme Capellades, i ahir va fer-ho per a vint-i-dues poblacions més de Catalunya, en aquest cas de l’Alt Empordà, les quals s’abasteixen de l’aqüífer del Fluvià Muga. La posada en marxa d’aquest pla en la fase d’alerta comporta, a les zones esmentades, l’aplicació de mesures per disminuir-ne el consum: la limitació a un màxim de 250 litres per habitant i dia i reduccions per a usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. Els experts avisen que els episodis de sequera alternats amb aiguats similars als del temporal Glòria seran cada cop més freqüents. I caldrà fer alguna cosa més que resar a la Moreneta perquè plogui o perquè pari de ploure, si és el cas. Tal vegada, prendre consciència que l’aigua és un bé escàs i fer polítiques municipals decidides en contra del malbaratament. I apostar, per exemple, per una gestió del servei que penalitzi l’excés de consum, com es vol fer l’any vinent a Girona, Salt i Sarrià de Ter, al Gironès.