Coalicions

A Espa­nya, deia Tar­ra­de­llas, gover­nar és l’art d’evi­tar la guerra civil. Per això for­mar governs de coa­lició és un exer­cici sum­ma­ment reco­ma­na­ble. En una soci­e­tat on bara­llar-se és una mena de pràctica social i on la gent amb més gust pel con­flicte escala posi­ci­ons ràpida­ment en els engra­nat­ges dels par­tits, és con­ve­ni­ent gene­rar situ­a­ci­ons que obli­guin a una certa entesa. Per for­tuna, tenim actu­al­ment, a Madrid i a Bar­ce­lona, governs de coa­lició. Hi són si us plau per força, però aquesta és la gràcia: han de tro­bar mane­res de superar la seva riva­li­tat caïnita. Costa. I cos­tarà. Enten­dre’s no és gaire ben vist. Recordo que, en temps del tri­par­tit, vaig haver d’anar a fer una gestió a una deter­mi­nada con­se­lle­ria. Quan vaig dema­nar al recep­ci­o­nista per la per­sona que havia de veure, el bon home es va mos­trar dubi­ta­tiu. No l’aca­bava d’ubi­car, però em va con­fir­mar que havia de ser a la segona planta. “És la de la direcció gene­ral de tal cosa?”, li vaig dema­nar per asse­gu­rar que era la per­sona que jo bus­cava. “Sí, sí”, em va res­pon­dre, “és la planta d’Esquerra Repu­bli­cana”. No em vaig poder estar de remar­car que jo anava a fer una gestió a un depar­ta­ment del govern del meu país, no al depar­ta­ment d’un par­tit. L’home hi va posa cara de per­do­nar-me la vida. Devia pen­sar “aquest infeliç no sap a quin país viu”. El gust per la dis­puta interna està tan arre­lat que també apa­reix quan el govern és d’un sol color. Per això els pre­si­dents pro­cu­ren vol­tar-se de minis­tres ben dotats per con­tes­tar sem­pre amb un “sí, senyor”, però a vega­des n’hi ha que gosen pen­sar pel seu compte i apa­rei­xen dis­si­dents. Això és el que li va pas­sar a Mar­ga­ret Thatc­her. Les seves posi­ci­ons radi­cals van fer sor­gir, aviat, dis­pu­tes inter­nes en el seu pri­mer govern. La Dama de Ferro ho va resol­dre amb el seu pecu­liar sen­tit pragmàtic: “No m’importa que els meus minis­tres tin­guin punts de vista dife­rents, men­tre tots facin el que jo dic.”