Sí que serveixen per estudiar

Hi havia una professora que li havia posat el dit a l’ull, la sotmetia a una vigilància de presó, res no li estava bé, o almenys així ho patia ella, una adolescent enfrontada a una ESO de turment de la qual va aprendre a defensar-se. Deia, referint-se a la professora: “Si es pensa que aprovaré, està ben arreglada!” Defensar-se? Gens ni mica, castigant a qui la castigava, s’autocastigava, es perdia matèries que l’entusiasmaven i s’estava desenganxant del sistema escolar; per sort una tutora va comprendre que la bona nota estava associada a unes dosis d’afecte –donar-ne és segurament condició imprescindible del procés educatiu–, es va revertir la situació i ella més endavant va excel·lir en un grau superior. Ho he recordat ara que tants nois i noies estan explicant les circumstàncies que els han portat a deixar la seva formació, sovint sense finalitzar l’ESO, i es fa evident que, contra el prejudici que els situa com a rebotats o inadaptats o un entrebanc per al nivell de la classe, ells diuen que s’han sentit desvalorats i apartats i han assumit que no serveixen per agafar un llibre. Prenen una decisió emocional? Bo i entenent que hi interactuen molts factors, aquesta realitat no és anecdòtica: a Catalunya la taxa de joves que no han completat l’ESO és del 20%. Qui abandona a qui? Les escoles de noves oportunitats que atenen més de 3.500 alumnes reincorporats als estudis reclamen reconeixement i sostenibilitat pressupostària en el marc de la nova llei d’FP i tenen raó: obren les portes per evitar l’exclusió de qui pot aportar molt –i necessitem que aporti– a la societat.