Conillets d’Índies

Girona viu aquests dies un ambient espectacular. Els carrers estan a vessar de gent tothora, els restaurants i hotels plens, les activitats de Fires són un èxit i la ciutat viu una ebullició social que quasi havíem oblidat. És espectacular i també impactant, tenint en compte que venim d’on venim, de molts mesos de reclusió i de vida social reduïda a la mínima expressió. Aquest cap de setmana he utilitzat el bus urbà per anar fins al centre de la ciutat i evitar l’estrès que suposa buscar aparcament al rovell de l’ou en plenes Fires. I la imatge des del bus estant, de molta gent arreu, generava una barreja d’alegria, per aquesta tornada a la vida i a la socialització, però alhora de basarda per una possible recaiguda en la pandèmia. De fet, molts gironins tenim la sensació de ser una mena de conillets d’Índies, de participar en un banc de proves que pot determinar, en un breu termini de temps, si la nostra vida continua avançant cap a la normalitat o tot el que hem guanyat es converteix en un miratge. Hem vist –i veurem de nou aquest cap de setmana– imatges de multituds, de poca mascareta i de relaxació en moltes mesures sanitàries. I al final acaba sent matemàtica. Si d’aquí a quinze dies els índexs de contagi a la ciutat, especialment, però a tota la demarcació en general, comencen a trencar l’estabilitat de les darreres setmanes i van a l’alça, és evident que les gentades a Fires en alguna cosa hi hauran contribuït. En canvi, si l’equilibri i la contenció es mantenen, significarà que la vacuna funciona i que s’ha fet una passa en ferm per transformar la Covid-19 en una malaltia més. A diferència de quan es van celebrar els grans festivals musicals de l’estiu, ningú es pronuncia ara sobre les Fires, la primera gran festa major que se celebra al país sense gairebé restriccions sanitàries. Ni experts ni institucions es mullen respecte a aquesta qüestió, més enllà de fer recomanacions a la ciutadania de mantenir la distància i utilitzar la mascareta. Com si tothom estigués a l’expectativa del que pugui passar. Evidentment, no podem viure permanentment en una reclusió social. I les Fires han estat un glop d’aire fresc per als gironins i per a tots els que ens han vingut a visitar. Des de la pandèmia tot han estat noves descobertes, perquè la situació era inèdita. I ara n’afrontem una altra: la d’esbrinar fins a quin punt la nostra vida pot tornar a ser del tot normal. Les ganes hi són.