Una vegada més, sembla un país de fireta

El tem­po­ral d'estiu que hi va haver dilluns a la tarda en diver­sos punts de les comar­ques giro­ni­nes va tor­nar a posar de mani­fest, una vegada més, la pre­ca­ri­e­tat de les infra­es­truc­tu­res exis­tents. És evi­dent que una tem­pesta que deixa anar molts litres per metre qua­drat en poca estona causa danys mate­ri­als i que pot pro­vo­car la cai­guda de bran­ques. La pluja és un feno­men natu­ral que es pot pre­veure però que no es pot evi­tar, tot i que la de dilluns no va ser gens excep­ci­o­nal. El pro­blema no és que cai­guin bran­ques, sinó el perquè. Tant en el cas de les car­re­te­res com de la via del tren, se sap per­fec­ta­ment quins arbres hi ha al cos­tat, i si hi hagués un man­te­ni­ment con­ti­nuat, la situ­ació de dilluns s'hau­ria pogut evi­tar. El pano­rama que es dibuixa després de la tem­pesta és deso­la­dor. Si bé les con­seqüències de la impor­tant nevada del març s'han arros­se­gat durant mesos, el que va pas­sar fa dos dies no deixa de ser un xàfec i demos­tra que es con­ti­nua sense estar pre­pa­rat en cas d'inclemències. I la situ­ació s'agreuja per la pro­vi­si­o­na­li­tat d'algu­nes infra­es­truc­tu­res. Tris­ta­ment, els usu­a­ris ja estan acos­tu­mats que el ser­vei de Renfe vagi tard per una cosa o altra. Com la llas­ti­mosa història del des­do­bla­ment de l'N-II, on el perill ja habi­tual es va agreu­jar quan l'aiguat ines­pe­rat va inun­dar un tram de la car­re­tera i automàtica­ment es van començar a for­mar cues qui­lomètri­ques. La tem­pesta de dilluns demos­tra que encara falta molt per fer, i ja es va tard.