D’aquells jets a aquest infern

Que més de 400 líders mundials es desplacin en jet privat a Glasgow per discutir sobre el canvi climàtic no és una anècdota anodina sinó un signe precís de la seva disposició (escassa) a modificar patrons contaminants i, en coherència, a prendre mesures eficients per revertir el model econòmic que ens porta al desastre. El mitjà és el missatge, deia McLuhan, i l’exemple que donen l’entenem molt bé, i més que ningú l’entenen els nens i joves que s’hi juguen el futur. I els habitants del sud global, que ja fa dècades que el perden, aquest futur, i malden per sobreviure expulsats de les seves cases, terres i països per l’empobriment i la violència generats per corporacions transnacionals que destrossen el medi ambient, saquegen els recursos i, amb total impunitat, paguen exèrcits de sicaris perquè posin fi a la seva resistència i a la seva vida. Ens ho recorda la contundent campanya Sense Refugi realitzada per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i la Taula per Mèxic, que posa al descobert l’incessant degoteig de desplaçats climàtics –n’hi havia 30 milions el 2020–; molts es dirigeixen cap al nord, on si hi arriben no se’ls rep precisament amb els braços oberts. Europa, tan competent per exportar armes que creen o agreugen conflictes dels quals altres fugen, és incapaç d’articular una política migratòria i d’asil comuna però sí d’instal·lar a l’altre costat de les fronteres centres d’internament que animen a abandonar tota esperança. D’alguna manera ben perversa, aquells jets condueixen a aquest infern que al final atraparà tota la humanitat.