Anys de vendre la moto

Durant anys, els peri­o­dis­tes que ens hem dedi­cat a la infor­mació labo­ral hem hagut d’escol­tar en infi­ni­tat d’oca­si­ons les pres­si­ons dels sin­di­cats (majo­ri­ta­ris o no) per ins­tar els par­tits polítics a dero­gar l’ano­me­nada “reforma labo­ral” que tanta pre­ca­ri­e­tat va por­tar a les rela­ci­ons labo­rals entre tre­ba­lla­dors i empre­ses, amb bene­fici, és evi­dent, per a les empre­ses i l’aba­ra­ti­ment exa­ge­rat dels aco­mi­a­da­ments. I també als matei­xos par­tits, en cam­pa­nya elec­to­ral, els havíem de sen­tir fan­far­ro­ne­jant sobre la revo­lució que farien en arri­bar al poder per posar fi a una nor­ma­tiva ins­tau­rada, amb cul­pa­bi­li­tat com­par­tida, pels governs soci­a­lista i popu­lar (no obli­dem, però, que el decret llei apro­vat el 2012 per Mari­ano Rajoy va ser el més lesiu). Amb tot, i després de ten­si­ons semànti­ques en el govern espa­nyol, la set­mana pas­sada la minis­tra més pro­gres­sista de la història, Yolanda Díaz, va reconèixer que la mal ano­me­nada “dero­gació de la reforma labo­ral” no es pot fer “tècni­ca­ment” i va limi­tar la reno­vació a no més que un procés de neteja estètica que per­me­tria recu­pe­rar alguns “drets labo­rals arra­bas­sats” per la nor­ma­tiva del 2012 però que en cap cas sig­ni­fi­ca­ria algu­nes millo­res impor­tants, com la de la indem­nit­zació per aco­mi­a­da­ment. Ja tenen, doncs, més motos per ven­dre.