Els crims de Susqueda
La Tura no es refia dels comunicats sinó que va als llocs i pregunta i torna a preguntar allò que no queda clar
Diuen que un periodista no ha de ser mai protagonista de la notícia i cal estar-hi d’acord, però hi ha vegades que la feina d’un periodista cal destacar-la perquè aporta i aporta molt. Als qui coneixen la Tura Soler, periodista d’investigació i de successos d’aquest diari des de fa trenta-cinc anys, no fa falta explicar-los que és una periodista incisiva i punyent que ha treballat en els grans casos de crims de casa nostra, encara que alguns l’hagin descobert en el programa Crims d’en Carles Porta. Ella no es conforma mai amb una primera versió oficial, és dels que els agrada trepitjar el terreny i preguntar i tornar a preguntar allò que no entén o que entén que no li expliquen com caldria. De fet periodisme és explicar aquelles coses que algú no vol que se sàpiguen. I és notícia perquè acaba de publicar El pantà maleït. Les morts de Susqueda, que ha editat en català La Campana. En castellà, A orillas del pantano, el publica Península. I sí, parla de la mort dels dos joves maresmencs, la Paula i en Marc, l’agost del 2017. És la feina d’investigació de la Tura feta per a aquest diari i recuperada en forma novel·lada, però buscant sempre l’objectiu final d’explicar què va passar i per què va passar. És un cas obert, hi va haver un detingut, que està acusat del crim, però encara no hi ha veritat judicial. Ja n’hi haurà. La Tura, el que fa és trepitjar el terreny i preguntar i preguntar-se. Ella no sap qui va matar la Paula i en Marc. Però sap que a Susqueda hi passen de fa temps moltes coses estranyes. Pescadors furtius, gent que va armada amb fusells d’assalt, emboscats, fugitius, anacoretes i plantacions de marihuana enormes vigilades per gent considerada perillosa. I el que fa és explicar un doble crim que va commoure la població i el seguiment policial i judicial que hi ha hagut al darrere. Es pot llegir com una novel·la perquè hi ha moltes capes, però tot el que s’hi explica ha passat i ha passat com ho explica la Tura. Ella, que ja ha guanyat dos premis Carles Rahola de periodisme i el Josep Maria Planes de periodisme d’investigació, té nas per als temes. Ho va demostrar amb el segrest d’Olot, on va descobrir els autors abans que la Guàrdia Civil i va fer una feina clau per resoldre aquell fet. Ara es pregunta moltes coses d’uns crims en què no hi ha arma homicida, mòbil, ni tan sols se sap amb exactitud on es van cometre els assassinats. Un llibre imprescindible!
