Volia morir, no suïcidar-se

Un article repetit que no ho hauria de ser i tampoc s’hauria d’haver escrit el primer, dissabte passat. La història per si sola ja ho diu tot i vostès mateixos se’n faran una opinió. Una dona de 83 anys de Saragossa té una malaltia congènita agreujada, sense cura i que li provoca dolors forts. Amb el suport de la filla inicia el procediment per acollir-se a la llei de l’eutanàsia. El 8 de juliol, la filla fa la sol·licitud a la metgessa de capçalera, que no l’admet. El 27 de juliol, transcorreguts els 15 dies preceptius per reiterar la voluntat expressada, hi torna i obté la mateixa negativa. Parla amb el coordinador mèdic del centre, que tampoc l’atén, però ella, ben informada, li deixa el document. I allà es queda, ningú no el signa ni el tramita –qualsevol professional acreditat pot fer-ho en la seva qualitat de testimoni i introduir les dades de manera que comenci el procés. Ningú no es posa en contacte amb la pacient, passen llargues setmanes de silenci i dissabte, 6 de novembre, quatre mesos després d’haver presentat la sol·licitud, la dona de 83 anys se suïcida llançant-se per la finestra. El govern d’Aragó reconeix la negligència i depura responsabilitats. Si la metgessa de capçalera es declara objectora, el centre de salut ha de passar la informació a un altre facultatiu i donar curs a la petició, no aturar-la. A Aragó s’ha produït aquest lamentable error però la llei s’està complint; en canvi, segons alerta l’Associació pel Dret a Morir Dignament, a les comunitats de Madrid, Andalusia i Galícia, no. No cal ni dir qui pateix més durament aquest boicot polític inhumà.