Motius per sentir-se traïts

Els joves estan espantats i se senten traïts. Els hem donat motius. Els inculquem de ben petits la necessitat de formar-se i de progressar com a requisit per garantir-se un futur i, quan els arriba el moment, l’horitzó és decebedor. Una situació econòmica que els tanca les portes d’accés al món laboral i una emergència climàtica que posa molts interrogants al futur del planeta. La situació els angoixa, els bloqueja. I acabem fulminant les ganes que tenen de menjar-se el món –dels que arriben amb ganes de menjar-se’l, perquè pel camí ja n’hi ha molts que llancen la tovallola. I aquest és el panorama de les futures generacions. L’anàlisi ràpida i fàcil és que tenim el jovent massa ben acostumat, acomodat i mimat. En discrepo. Els aboquem a acomodar-se i els protegim, sí, perquè sense aquesta xarxa no tenen res. Els hem fallat. I, a punt de tancar-se la cimera climàtica de Glasgow, queda clar que ho seguim fent. Les conclusions són poc ambicioses, tenint en compte que ja està en marxa el compte enrere. Diuen que molts joves pateixen angoixa climàtica i que els afecta en els seus plantejaments de futur, com ara el fet de tenir fills. És evident que no els donem peu a l’optimisme i a prendre el relleu. I, malgrat això, encara n’hi ha que s’aboquen a l’activisme. Pocs, però són la llavor.