Política escombraria

Sovint sentim a dir que la ciutadania s’allunya de la política; però, si som precisos, de qui passen els ciutadans del carrer és dels polítics, que han convertit la política en un mercat persa, amb tots els respectes pels perses i pels comerciants. Ahir, sense anar més lluny, deu diputats del Congrés van fer la seva feina, que era votar en consciència no al nomenament com a vocal del Tribunal Constitucional d’un dels candidats, perquè és manifestament inapropiat, ha tingut actuacions reprovables i està contaminat políticament. Òbviament, la van encertar rebutjant un candidat pèssim; però, com que van sortir de l’acord entre el PSOE i el PP, i aquests dos partits han convertit la democràcia en partitocràcia i la política en pasturatge, un dia d’aquests els sancionaran amb 600 euros de multa per haver trencat una cosa tan antidemocràtica com la disciplina de vot. Vint-i-quatre hores abans, el líder del PP i candidat a president del govern espanyol, Pablo Casado, exhibia l’escassíssim nivell que es demana per fer política a l’Estat criticant Pedro Sánchez per “pactar el Frankenstein con barretina en Badalona”, quan podria preguntar-se què haurà fet malament el PP a Badalona perquè tots els partits, tots, es posin d’acord per fer fora Xavier García Albiol de l’alcaldia. I a Catalunya? Doncs si fa o no fa... Mirin, si no, l’actitud del PSC amb el pressupost del govern català. No importa si és bo o dolent; si Junts no retira l’esmena a la totalitat al pressupost de Pedro Sánchez, el rebutjarà i, si la retira, deixarà que tiri endavant. És clar que Ciutadans i el PP sempre estan disposats a empitjorar-ho, perquè a Catalunya són absolutament irrellevants, els fanalets vermells del Parlament amb 6 i 3 diputats, respectivament, i pretenen compensar-ho fent soroll, muntant pollastres o, com ara, bloquejant i dilatant el tràmit del pressupost amb martingales com ara demanar una reconsideració a la mesa o enviar els comptes al Consell de Garanties Estatutàries. Tot molt legal, reglamentari i inútil. I molt lluny, als antípodes, del que demanen els ciutadans, del que necessita la societat, del que convé al país i del que hauria de ser i no és la política.