La bretxa insalvable 

Ara que farà gai­rebé dos anys que vam des­co­brir les uti­li­tats dels nos­tres mòbils i ordi­na­dors i el tre­ball a distància, espero que aviat es pro­hi­beixi total­ment aquesta forma de tre­ba­llar. El tele­tre­ball  ha de roman­dre només per a con­ferències, con­gres­sos i reu­ni­ons que evi­tin des­plaçaments inútils i de pas­sada aju­din una mica a sal­var el pla­neta, si és que encara és pos­si­ble. S’ha d’aca­bar aquesta forma de tre­ba­llar en tot el que esti­gui rela­ci­o­nat amb els ser­veis públics perquè això ha eixam­plat la distància entre l’admi­nis­tració i l’admi­nis­trat, la bretxa digi­tal  i  les diferències soci­als. Les cues als regis­tres civils a Bar­ce­lona i a Girona, on era impos­si­ble acon­se­guir ins­criure els nai­xe­ments; les cues a la Gene­ra­li­tat i ajun­ta­ments per  tràmits impos­si­bles sense cites prèvies, per no par­lar de la paràlisi de la justícia, que encara s’ha tor­nat més cega i  lenta.  Un cop con­tro­lada la pandèmia, vacu­nada la majo­ria de la població, i retor­nada la pràctica nor­ma­li­tat als camps de fut­bol, dis­co­te­ques i tea­tres, està jus­ti­fi­cada encara la paràlisi de certs ser­veis públics  amb l’excusa de la cita prèvia i el tele­tre­ball?   

Com a exem­ple, un cas recent a la Sub­de­le­gación del Gobi­erno de Girona que em va indig­nar, tot i que vaig haver de repri­mir les ganes de ficar-m’hi per no  per­dre el meu torn i evi­tar pro­ble­mes d’ordre públic amb el guàrdia civil que va bar­rar el pas  a una ciu­ta­dana estran­gera perquè no tenia cita on line. Segu­ra­ment l’agent de l’ordre es va limi­tar, sense cri­teri propi, al “cum­pli­mi­ento de la ley”, però jo, que  havia anat a la Sub­de­le­gación del Gobi­erno  per una cosa tan  absurda com pre­sen­tar una docu­men­tació ori­gi­nal en un expe­di­ent que tra­mito per seu electrònica, vaig que­dar asto­rada: men­tre la senyora se n’anava amb la cua entre les cames, a l’impo­nent espai de la Sub­de­le­gación del Gobi­erno només hi érem jo i dos fun­ci­o­na­ris, un dels quals pas­se­java sense res més a fer que con­tem­plar el buit immens de l’antic edi­fici del Banc d’Espa­nya. O com tru­car al jut­jat i dir-te que la lle­trada tele­tre­ba­lla i fins dijous no hi serà, com si el tre­ball a distància es fes des de Mart i no hi hagués con­nexió telefònica.

Posem fi al tele­tre­ball, a veure si repa­rem la bretxa que separa l’admi­nis­trat de l’admi­nis­tració, que amb el tema de la Covid-19 sem­bla insal­va­ble.