Treballar massa mata

Rudolf Anschober, titular de la cartera de Salut del govern d’Àustria, anuncia que deixa el càrrec per esgotament (abril 2021): “En temps de pandèmia es necessita un ministre que estigui en forma al 100%, i jo no ho estic.” Un dels polítics més populars del país reconeix que després d’haver estat hospitalitzat dues vegades per problemes de la pressió relacionats amb l’estrès, ha arribat el moment de posar el fre d’emergència abans que no “es trenqui”. Lisa Choi, analista empresarial de Seattle, una enorme càrrega de 60 hores a la setmana per complir els objectius a tota màquina, un pes al pit, proves, necessita una angioplàstia coronària i contesta al metge que no té temps (juny 2021). Dues reaccions oposades a un mateix problema que especialistes de l’OMS i l’OIT consideren a bastament preocupant: l’augment del nombre de morts provocades per l’excés de treball, fins a 750.000 anuals per malaltia coronària isquèmica, segons una investigació publicada a Environment International que revela que el 10% de la població mundial està sotmesa a jornades laborals excessives de forma continuada; i això sense comptar les no remunerades que hi aporten majoritàriament les dones ni l’economia informal no gens insignificant. Responsabilitats? En part nostres si es pot elegir –depèn de la necessitat– i encara més, atribuïbles a un sistema que mitifica la meritocràcia com a coartada per a una explotació pura i dura embolcallada de realització personal sempre amb l’agenda plena. Però hi ha qui se’n va desenganxant; demà en parlarem.