El poder de la renúncia

Avui Biden i Xi celebraran una cimera virtual per gestionar les tensions entre les dues grans potències, el comerç, la ciberseguretat, Taiwan… No sabem si tractaran una qüestió que els uneix més del que els agradaria com a màxims exponents del sistema –capitalista, naturalment– pel seu comprensible i legítim potencial desestabilitzador: als Estats Units, milions de persones estan abandonant les seves feines, bàsicament perquè no estan disposades a acceptar condicions de treball extenuants, salaris que no els treuen de pobres i manca d’assegurança mèdica, un fenomen conegut com La Gran Renúncia, i a la Xina creix la protesta dels joves Tang Ping, que s’ajeuen a terra i es posen a descansar en senyal de rebuig a l’explotació 996 –de 9 del matí a 9 del vespre, sis dies a la setmana– dominant en les fàbriques d’alta tecnologia, joves de menys de 35 anys molt crítics amb un model que els aboca a una dura i inacabable cursa de productivitat i consum que no els satisfà, ni els permet autonomia. I no són els únics que es desenganxen –a França, Alemanya i en altres països de l’OCDE cada vegada hi ha més llocs per cobrir– potser conscients del poder que tenen davant d’una classe empresarial que en els últims quaranta anys ha marcat les regles de l’abús: o ho acceptes o n’hi ha molts que esperen. Potser és que ja n’hi ha molts que no esperen perquè la globalització els ha expulsat o perquè es plantegen una altra forma de vida i volen recuperar drets i dignitat o perquè reivindiquen un temps per dedicar-se’l. No crec que Biden i Xi en parlin.