La insistència del meu pare

El meu pare va arri­bar d’Anda­lu­sia a Cata­lu­nya als 14 anys, fugint amb la seva família de la pobresa del poble. No va aca­bar els estu­dis, i es va posar aviat a des­pat­xar amb els seus pares al mer­cat. Recordo, quan era petita, com m’insis­tia en la importància del català. “Has de par­lar en català”, em deia, en uns moments en què la immersió lingüística no s’havia gene­ra­lit­zat a les esco­les. Ell mateix ho feia, havent-lo après pel seu compte, perquè tenia clar que a la cli­en­tela se l’havia d’aten­dre en català, i perquè volia que els seus fills tin­gues­sin una vida millor que la seva. Una gene­ració després, aquesta per­cepció s’ha rela­xat, o no exis­teix per a molts, perquè entre uns i altres s’han obli­dat unes quan­tes coses impor­tants.