Anticapitalistes

Els de la CUP es presenten com un partit polític anticapitalista. La premsa els anomena de la mateixa manera. La impressió és que vol ser un crit revolucionari quan en realitat és només el nom d’un sistema econòmic diferent del capitalisme. Jo mateix em considero anticapitalista. Fa tres anys, vaig publicar un llibre que es deia L’agonia del capitalisme que pretenia obrir un debat sobre sistemes econòmics en el nostre panorama polític. Però la reacció va ser la d’un silenci absolut. Em nego a creure que aquest silenci suposi una afirmació del capitalisme com a sistema econòmic propi. De fet, crec que només són capitalistes el PP, Vox i potser Ciutadans. La resta crec que són anticapitalistes, com jo mateix, però no han pensat gaire en el que hauria de ser el primer punt dels seus estatuts.

El capitalisme és un sistema econòmic que segueix els criteris del que s’anomena economia de mercat. Aquesta només té en compte el capital a l’hora de prendre les mesures econòmiques. S’oblida que, a més del capital, hi ha un altre factor que cal considerar, que és el treball, i deixa aquest treball a les mans dels empresaris, que hi poden donar l’orientació que els interessi. Els sindicats fan de contrapès a la força del capital, amb la vaga com a arma principal, però sense cap dret formal.

Em sorprèn que el sistema econòmic no estigui sotmès a debat. Es parla de pressupostos, de problemes concrets de la nostra vida de cada dia, però en cap moment els partits es plantegen si no haurien de revisar el sistema econòmic actual. El capitalisme, tal com deia en el llibre esmentat, està en una situació agònica, es mou de crisi en crisi i, si no facilitem la seva transformació, ens trobarem amb un sistema econòmic malgirbat i potser massa o poc revolucionari.

Poso un exemple del que es podria fer, que només és això. El canvi que caldria és revisar les relacions entre capital i treball sense perjudicar el factor capital i que millorés el factor treball. Això només es pot aconseguir mitjançant un diàleg entre empresaris i obrers o els sindicats. Es tracta de donar més responsabilitat al factor treball, que suposaria donar-hi també més coneixements i més formació professional per tal que el diàleg tingui un bon nivell entre les dues parts. Ambdues haurien de sortir-hi guanyant. El capital, perquè aconseguiria una major productivitat i, per tant, més beneficis. El treball, perquè en tenir més responsabilitat en la gestió de l’empresa tindria més participació en els resultats.

La solució pot ser aquesta o una altra que s’hi assembli, però el que em queda molt clar és que els directius dels actuals partits polítics que no són de dretes haurien de dedicar algun dels seus intel·lectuals a treballar en aquest tema, que és fonamental per a l’economia catalana.

Els canvis que estic proposant són a mitjà termini i no són aplicables ni demà ni demà passat. Però seria convenient i fins i tot necessari que es busqués un relleu al nostre sistema econòmic actual, que posés fi als defectes que anem arrossegant i que es van veure prou des de la seva creació fa una pila de segles. És un tema que s’hauria treballar a nivell social i amb participació de les dues parts. No es tracta de fer mal a una part i beneficiar l’altra, sinó buscar un sistema que les beneficiï totes dues.

Els pressupostos d’una empresa són importants, la formació professional també ho és, i molt, l’estructura de les empreses també està en aquesta línia, però abans s’hauria de definir el sistema econòmic en què l’empresa es mourà. Alguna cosa a dir?