L’atenció al client

Es veu que dimarts el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei per regular els serveis d’atenció al client de les empreses. Un cop aprovat definitivament, va dir la ministra Isabel Rodríguez, tindrem dret a ser atesos per una persona i no per un contestador automàtic. Les empreses estaran obligades a tenir “una comunicació personalitzada” quan el consumidor formuli una queixa, una consulta, una reclamació o una incidència. Fantàstic. Me n’alegro, ministra. N’estic tip del “pulse 2”, del “marque su numero de abonado” i de frases similars. I per què he de fer un “pulse 3 si desea ser atendido en catalán?” Per què no per defecte? Estic tip de rebre –això serà bidireccional, ministra?– trucades al migdia i al vespre que, quan les atenc, resulta que surt un enregistrament que em comença a explicar si vull una assegurança, canviar d’entitat bancària o de companyia telefònica. No poden fer, ministra, que no ens emprenyin per motius comercials? Que ara ja ho fan el cap de setmana, també! I posats a fer, podríeu regular també que l’atenció personalitzada –quan hi sigui– fos amable. Mesos enrere, en comprar un mòbil –en tinc més, d’exemples, i segur que cadascú de vostès té el seu– ens van oferir una assegurança per si es trencava. Quan ara ha passat, t’adrecen a un número de telèfon en què no hi ha una màquina, hi ha un senyor o una senyora que no t’entén –i no pas perquè parlis català– o ho fa veure. Tres dies després –i no sé quantes trucades més– t’adrecen a un web –no tenen seu física– i aconsegueixes que et vinguin a recollir el mòbil trencat. Del nou –“ja l’hi portarem, no pateixi”– no n’hem sabut res més. Ah, ministra! I de l’atenció al client de l’administració, què? No ho veu que en comencem a estar una mica tips, de la cita prèvia? I més. L’altre dia vaig rebre l’impost aquest d’emissions de diòxid de carboni d’un cotxe que em van robar fa 21 anys. No es parlen, entre administracions? “És que Tráfico ens va passar les dades dels vehicles sense discriminar els que són baixa per robatori”, em va dir una noia molt amable de l’Agència Tributària de Catalunya. Després, és clar, d’haver demanat cita prèvia, aquest mur invisible que els va tan bé. Es podrien coordinar, si us plau, i vetllar també per la seva, d’atenció al client?