Lligat i ben lligat

El paperot. Això és el que van fer el PSOE i Unides Podem amb l’esmena –corregint la seva pròpia llei– per supeditar al dret internacional la llei d’amnistia del 1977 en casos de delictes de lesa humanitat. El paperot i enganyar la gent fent pensar que hi havia una possibilitat de posar fi a la impunitat franquista. I és que després de registrar l’esmena i veient els titulars van afanyar-se a aclarir que no canvia res, que no afecta la llei d’amnistia, la norma que ha impedit jutjar crims franquistes, que en paraules del ministre Félix Bolaños “va ser una llei important per a la consolidació de la democràcia a Espanya”. Aquí algú podria recordar allò de “Franco ho va deixar lligat i ben lligat”, però això no és cert, és l’excusa que han fet servir i fan servir alguns per justificar la seva falta de voluntat política per canviar les coses. No ens enganyem: qui ho va lligar van ser els responsables de la transició, que no van ser ni més ni menys que els qui ostentaven el poder durant la dictadura. Van ser ells els qui van establir el bloc normatiu per a les eleccions de 1977, i els resultats amb què sorgiria el sistema de partits que faria la Constitució i que s’ha mantingut fins fa poc. I van ser ells els qui ho van deixar lligat i ben lligat un any després amb la Constitució del 78, que reforçava el sistema bipartidista, monàrquic i antifederal. Un sistema que va trobar en el PSOE de González el seu avalador i en el de Sánchez, amb Podem, el salvavides per continuar mantenint-ho lligat i ben lligat. Tindrien feina si volguessin de debò expulsar l’herència franquista més enllà d’estàtues i noms de carrers. Per què preserven silenciosament els articles constitucionals imposats pel feixisme espanyol?