Joves que es queden sense cap horitzó laboral

El des­encís que afecta els nos­tres joves, el sec­tor de la soci­e­tat més vul­ne­ra­ble a la crisi econòmica, està gene­rant una bossa cada vegada més grossa de gent que ni estu­dia ni tre­ba­lla. Un de cada qua­tre cata­lans de 16 a 24 anys es troba en aquesta situ­ació, segons un estudi de la UGT. El per­cen­tatge s'ha dis­pa­rat els dar­rers anys i les cau­ses són clares: el mateix mer­cat de tre­ball va fomen­tar ocu­pa­ci­ons que no ana­ven vin­cu­la­des a la for­mació i, ara que s'han que­dat sense feina, molts joves no tenen estu­dis que els per­me­tin recol·locar-se. A escala esta­tal, l'atur en aquesta franja d'edat ja arriba al 13% i els experts aler­ten de la pos­si­bi­li­tat d'engen­drar una “gene­ració per­duda”, arra­co­nada a la cuneta labo­ral i que difícil­ment podrà pujar al tren de la recu­pe­ració. Però no se'ls pot aban­do­nar. Tal com recor­den els sin­di­cats, la supressió de les esco­les taller i de les cases d'ofici va ser un error perquè ser­vien per recu­pe­rar els joves que ni tan sols havien aca­bat la for­mació obli­gatòria. Incre­men­tar el nom­bre de pla­ces dis­po­ni­bles de la for­mació pro­fes­si­o­nal és un altre camí. Men­tres­tant, però, aquest col·lec­tiu es veu abo­cat a la des­mo­ti­vació i la majo­ria no con­fia en els ser­veis públics ja que només l'1,3% troba feina per aquest canal. La recent reforma labo­ral hi ha pen­sat però no pas en la direcció cor­recta: el ven­tall de con­trac­tes de for­mació i en pràcti­ques s'amplia i ajuda així a aug­men­tar la pre­ca­ri­e­tat.