Suspensos i atur juvenil

Diuen que dues notícies juntes s’entenen millor i crec que, de vegades, és ben cert. A voltes, fins i tot tres. Aquesta setmana passada s’han publicat els resultats de l’enquesta que Educació va enviar al juny a escoles i instituts per conèixer l’opinió dels docents i els equips directius. Res que no coneixem pels fills o pels fills d’amics que hi estudien: que els mestres van estressats per la falta de mitjans efectius i de suports per atendre la diversitat en aules massificades i tan heterogènies com la societat actual. Calen plans ajustats a les diferents velocitats d’aprenentatge, per evitar que alguns estudiants es perdin pel camí i d’altres pugin al tren de la desmotivació per avorriment. Això vol dir suports a l’aula.

A banda, l’Avalot, l’entitat de Joves de la UGT, va publicar un informe sobre atur juvenil, destacant que la desocupació dels joves catalans gairebé multiplica per cinc la dels seus veïns alemanys, els dels minijobs. Al còctel hi ha ingredients com ara una temporalitat del 46,5% dels treballadors més joves, una parcialitat del 29% i una sobrequalificació de gairebé un 38%. No es tracta d’emmascarar aquestes xifres, tampoc la de l’abandonament escolar. Es tracta de posar el focus en allò que de debò importa, el present dels joves que estudien i treballen però també el nostre futur.