Europa avisa la justícia espanyola

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha rebut un sever correctiu –un altre– de la justícia europea, en aquest cas del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que l’ha desmentit i desautoritzat en la pretensió que les euroordres de detenció contra els exiliats polítics catalans continuen plenament vigents. El TGUE estableix, per segona vegada, que els tres eurodiputats catalans no necessiten mesures cautelars de protecció, perquè les euroordres estan suspeses, i per tant no poden ser detinguts, desmentint directament el jutge espanyol, que va reclamar l’extradició de Carles Puigdemont quan va ser detingut fa unes setmanes a l’Alguer i que ha afirmat després, fins a tres vegades en escrits oficials, que les euroordres estan plenament actives. El TGUE apuja significativament el to de la seva esmena pública al jutge i al Tribunal Suprem espanyol, recordant-los que eren plenament conscients d’aquesta suspensió i avisant-los que els seus efectes són vinculants per a les autoritats nacionals, incloses les judicials.

No és un detall menor el fet que la justícia europea recordi públicament al Tribunal Suprem espanyol la seva vinculació jeràrquica a l’ordenament jurídic europeu. No ho és perquè, indirectament, està constatant i reprovant la desviació de la justícia espanyola dels criteris de rigor i neutralitat exigibles per l’estat de dret europeu. I no ho és, tampoc, pel context en què es produeix, en ple conflicte entre la UE i Polònia pel reconeixement de la primacia del dret europeu sobre el dels països membres de la Unió. L’afer no està tancat, perquè l’Estat espanyol i la seva justícia no es poden permetre la sagnia de credibilitat que suposa la lliure circulació de Puigdemont, Comín i Ponsatí fora d’Espanya, però és rellevant que la justícia europea subratlli els límits de l’estat de dret a la Unió Europea. A partir d’aquí, seran el Tribunal Suprem i l’Estat espanyol els qui hauran de decidir si volen estar a dins o a fora.