Massa “lolites” al cap

Avui, 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Temps de lectura de manifestos; de difusió de dades persistents i esgarrifoses (1.118 feminicidis des del 2003; 44 menors assassinats des del 2013); d’exigència d’un pressupost més elevat per posar fi a les llistes d’espera als SIAD (Servei d’Atenció i Informació a les Dones) i als SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada) i oferir habitatge segur a les víctimes; de taules rodones i reconeixements a qui s’hagi destacat en la lluita contra aquesta xacra mundial; temps d’unitat feminista... tot absolutament necessari. Ara bé, diguin vostès, si és que en tenen alguna idea, com es conjuga aquest esforç amb l’evidència que el 50% dels abusos sexuals a la infància –el 80% els pateixen les nenes, el 20%, els nens– es produeixen en l’àmbit familiar i a càrrec de pares, avis i parelles de la mare, i un 34%, a càrrec d’amistats i d’educadors? I en la mateixa línia, com és que el Tribunal Suprem absol dos adults que han penetrat vaginalment, anal i oral una nena que n’acaba de complir tretze tot argumentant que no hi ha tanta diferència d’edat i que ella mostra la suficient maduresa per mantenir relacions? Maduresa malgrat un intent de suïcidi posterior als fets? Quin missatge està donant la justícia amb aquesta sentència? Que des del moment que el cos d’una dona es comença a desenvolupar físicament ja està a punt per ser abusat com el d’una lolita seductora i provocativa? (A ulls dels pederastes, és clar). La conxorxa de mentalitats atàviques, bàrbares, delirants; vet aquí la violència.