Creure en un model

D e tots les reaccions, a favor i en contra, de la imposició via justícia del 25% de les classes en castellà a l’escola catalana, la del PSC crec que ha estat la més significativa i la que diu més de la transformació que està patint la formació. El seu líder, Salvador Illa, en una entrevista a la SER, va dir ahir que no li semblaria malament que s’impartís una segona matèria en castellà, i que ell creia que aquesta concessió no posava en dubte el model d’escola en català. Va afegir que la immersió lingüística no estava en risc i que ell defensava el català com a llengua vehicular a l’escola. Tot aquest discurs, amb clares contradiccions, sense ni despentinar-se i fent-lo pocs dies després que es conegués l’estat preocupant de l’ús social de la llengua a Catalunya.

Puc entendre que partits de dreta, ultradreta i variants, s’apuntin al carro d’atacar la llengua per desestabilitzar el país i atreure els vots d’aquells que no volen integrar-se, però les raons del PSC per comprar part d’aquest discurs se m’escapen. Com poden donar valor a una sentència que es basa en una situació irreal quan ells, principalment els seus alcaldes de l’àrea metropolitana, veuen cada dia quin ús se’n fa, del català, a les escoles i instituts? Quan fa quatre dies s’han presentat dades indiscutibles sobre com la llengua està perdent presència en favor d’un castellà que ho acapara tot? Perdre mig milió de parlants en només quinze anys sembla que no és motiu suficient per posar en perill un model que, això sí, els socialistes diuen que defensen. En el congrés que el PSC va celebrar a finals del 2019 es va posar en qüestió la immersió lingüística per primer cop i es va afegir el sempre perillós terme “flexibilitzar” en virtut de no sé quina aposta plurilingüe. Potser era el primer avís de com anirien les coses.

La llengua d’un poble no entén de percentatges, ni de sentències injustes, i quan en un partit s’imposen els dubtes a l’hora de defensar-la per evitar que es perdi és perquè, potser, ja se la considera estranya.