Compro!

Gairebé a l'ensems, hem conegut dos estudis que corroboren allò que era una percepció nítida: el pes i la importància de les emocions (especialment les sobrevingudes) en l'evolució de l'economia. El primer, de la UGT Catalunya, indica que un de cada quatre joves de 16 a 24 anys ni estudia ni treballa, i en responsabilitza l'oferta formativa. Del segon, fet per tres universitats, s'extreu que la crisi no ha frenat l'augment del nombre d'addictes a les compres, i situa gairebé en el 40 per cent el grup dels anomenats “sobrecompradors”, que inclou les persones amb hàbits de compra compulsiva i tendència a la compra emocional no planificada. Economia i sentiments: el sistema s'ha encarregat de convertir-los en uns vasos comunicants sempre rendibles per a qui crea l'oferta. Primer, en els anys de les vaques grasses, es va incentivar els compradors a través de l'experimentació de l'eufòria que suposava disposar de líquid sense gaire impediment. La compra com a reforç de la sensació de plenitud. Tocar per creure. Ara, amb la crisi rosegant-nos els estalvis i estrenyent-nos les possibilitats d'obrir-nos camí –especialment als joves–, comprar ens fa oblidar, temporalment, que hem empobrit i les perspectives són fosques; ens rescata del desassossec que ens genera que no tinguem oportunitats; ens calma la desmotivació provocada per una oferta de feina majoritàriament precària (mal pagada i poc valorada); ens ofega la insatisfacció i la impotència de no tenir uns circuits forts i desenvolupats per accedir a una bona formació que ens permeti sentir-nos valorats i realitzats en el mercat laboral. Hem deixat que la capacitat de consumir es converteixi en el valor de refugi de la societat i vivim sota els efectes d'aquesta claudicació.