Pontevedra

Com preveia i volia el programa, l’entrevista al FAQS a Cayetana Álvarez de Toledo ha generat molts de comentaris. Jo mateixa, que reconec que vaig escoltar-la tota amb una barreja d’incredulitat i d’estranya fascinació davant de tanta fatxenderia, estic caient al parany amb la intenció de comentar-ne un detall; però em justifico dient-me que em serveix de pretext per explicar una altra de les coses sentides en el meu recent viatge a Galícia, que m’ha donat joc fins a completar avui una “trilogia de columnes gallegues”.

Exposava l’encara diputada del PP que la decadència de Catalunya perpetrada pel nacionalisme és fa evident a Barcelona, que contrasta amb la irresistible ascensió de Madrid. No s’ha d’anar a Galícia per entreveure que el creixement econòmic de Madrid (tanmateix, un miratge, car els avantatges fiscals afavoreixen els rics i, amb menys tributs, afecten els serveis públics) és deu al fet que és un gran xuclador; però, en fi, vaig conèixer diversos gallecs que insistien que Madrid és una maquina acaparadora i insolidària que buida de recursos (i literalment) Espanya. Una altra cosa, em deien, és que els mitjans de comunicació dominats pels grans financers (vinculats al PP) facin una propaganda que es creuen molts de madrilenys i espanyols. Del que, també m’ho deien, no parlen mai els mitjans és de Pontevedra, ciutat governada des de fa més de vint anys pel BNG (amb un mateix alcalde “nacionalista”, Miguel Anxo Fernández Lores) amb un concepte modèlic: no hi ha cotxes a tot el centre històric, s’ha recuperat espai públic per als ciutadans, hi ha vida als carrers i molta activitat cultural. M’hi vaig passejar a gust un dia. Del que parlen és de les llums de Nadal de l’alcalde fanfarró de Vigo.