Qui està fragmentat i buit de contingut?

Diumenge, l'honorable conseller d'Obres Públiques feia unes declaracions amb què, sense embuts, carregava contra el moviment independentista. No és nou, i de tothom és coneguda la posició de l'honorable conseller. Ja fa uns dies, en una entrevista a El Punt, el senyor Nadal seguia defensant una tesi fracassada, el federalisme, i llançava el repte de promoure la discussió a fons dels projectes de país respectius entre el seu i el dels independentistes, sense desqualificacions. No han passat ni deu dies perquè hagi estat el mateix conseller el que hagi menystingut d'un cop tot el moviment independentista qualificant-lo de fragmentat i buit de contingut. Com debatre, doncs?

Però el senyor Nadal és un polític honorable, i sens dubte ha estat coherent i ha dit el que volia dir. De fet, fa poques setmanes el mateix president de la Generalitat, amb motiu de l'Any Macià, i en la línia de presentar qui va proclamar la República Catalana com un líder simple, inodor i políticament correcte, va afirmar que “cercava el lligam entre l'autogovern i el benestar de la ciutadania catalana”, la qual cosa va permetre al senyor Montilla concloure que “no hi ha avenços nacionals si no hi ha avenços socials”. Aquest és l'espai on els socialistes catalans volen centrar el debat, la famosa “gestió”, vella trapelleria autonomista, que senzillament amaga la propaganda de presentar normal i acabat el que és avui, malauradament, un país anormal i en desconstrucció.

La veritat és que el joc de l'Scrabble català que practica amb tant entusiasme la nostra classe política és molt cansat. Moltíssim. Ningú no s'ha de sentir necessàriament independentista, és clar que no. Ens sembla molt legítim que hi hagi qui vulgui continuar sent espanyol en totes les estranyes fórmules que es vulguin, autonomia, confederalisme, centralisme i les que es vagin inventant a Espanya en el futur. Cap problema, s'han provat ja quasi totes, a la península, i sempre amb el mateix resultat, any rere any, dècada rere dècada, segle rere segle. Per això és sorprenent que el conseller Nadal qualifiqui de “buit de contingut” l'única solució que no hem provat fins ara, la de la independència.

Però el senyor Nadal, a més de ser un polític honorable, és un polític expert, ja que tota la vida ha servit els interessos públics. Potser per això no ha tingut temps de llegir les propostes, raonades, serioses, que han anat apareixent els darrers anys sobre les solucions de país que proposen les forces independentistes. Humilment, li preguem que primer les estudiï i després s'animi a debatre-les. Hi ha una línia de pensament pervers a Catalunya que es dedica a qüestionar el full de ruta dels independentistes, quan el que s'ha d'examinar és on ens porta la ruta equivocada dels autonomistes, dels pacients i tenaços integradors de la catalanitat a Espanya. No per res, però si alguna cosa coneixem ara per ara són els esplèndids resultats del peixalcovisme i el tacticisme, l'encaix i la pedagogia, les renúncies i els pactes convulsius, la paciència i la responsabilitat.

Però el conseller, honorable i expert, és també un consumat mestre de l'art de la política. Si hagués nascut al segle XVI hauria estat ell i no pas Maquiavel qui hagués escrit El príncep. Per això ens estranya que hagi optat per qualificar de “fragmentat” el moviment independentista. Realment vol que parlem de fragmentació? De debò? On? Per exemple, en el govern tripartit un i dos? Per exemple, en el debat que els mateixos socialistes catalans estan tenint entre ells, els senyors Castells, Tura i Maragall i la resta? Només en l'estricta relació de subordinació al PSOE cal reconèixer que tots els socialistes catalans estan unidíssims, això sí. Ni un sol cop en tota la democràcia no ha estat capaç, el partit del conseller Nadal, de votar en contra dels seus socis espanyols.

Honorable conseller Nadal, el moviment independentista està a punt, preparat per mantenir els debats que vulgui. Ho estan, vostès? Per fi, ara ja hi ha independentistes a dretes i a esquerres, a les universitats i al metro, als Estats Units i a Suïssa, als geriàtrics i als casals de joves, a les sales d'operacions i a les vinyes, a Bellmunt d'Urgell i a Santa Coloma de Gramenet, a les notaries i a les fàbriques. Tenim la gent i tenim els pensadors. Sí, honorable conseller, estem a punt. Preparats, com deia Josep Carner, per veure la bandera ben alta, ben dreta, ben sola. I per debatre amb qui vulgui. Que comenci la partida.